Els Llicsons

Rock en valencià  a La Safor


Breu història del grup

El grup es forma a la tardor del 2000, encara que no exactament amb els components actuals, si amb la mateixa estructura de dues guitarres, baix, bateria i cantant. D'aquesta formació inicial segueixen al grup Joan, Alvaro i Ferran.

  

A principis de 2004 el grup passa uns moments de crisi, que porten a l’eixida del grup d’un dels guitarres i a diferències amb el bateria. La crisi finalitza amb l’eixida del grup del bateria i la seua substitució per Karlos, l’actual bateria. Aquesta substitució dona un nou aire al grup, que comença a treballar de manera més seriosa i inicia una trajectòria ascendent que dona com a resultat la gravació de la seua primera maqueta, anomenada Sense Tu, a novembre de 2004. Per la mateixa època, al voltant del més d’octubre de 2004 s’incorpora al grup l’altre guitarra, Manu.

 

Amb aquesta formació toquen habitualment a diversos locals de La Safor, fins a novembre de 2005, moment en que van fer una parada en les actuacions per centrar-se a la gravació d'una nova maqueta. Els dies 8 i 12 de desembre graven la nova maqueta, que finalment veu la llum a principis de 2006 com Buscant Cama-roges

 

Al juny de 2006 es celebra el 1er Concurs de Música en Valencià de Gandia, on Els Llicsons queden en un meritori tercer lloc, i a octubre del mateix any toquen a Vilallonga, com a teloneros de La Frontera.

 

A l'abril de 2007 tornen a gravar una nova maqueta, i conviden a Xelo, que canta amb La Banda del Xino, un altre grup de Vilallonga, per fer cors i cantar alguna cançó. La maqueta finalment no veu la llum , però Xelo s'incorpora definitivament al grup.

 

A finals de 2007, Manu, el guitarra amb més ous de tota la Safor, decideix abandonar el grup per motius personals (continuem intentant convencer-lo de que torne a tocar alguina vegada...). Javier, company de feina de Joan, que havia estat venint a tocar en algun que altre assaig, ocupa el seu lloc, amb el que queda conformada la formació actual dels Llicsons.

 

A finals de 2007 tornen a l'estudi per gravar una nova maqueta, Desperta't Ja, amb un poc més d'esforç que les anteriors, i que només inclou temes propis.

el nom...

Vaja una cosa complicada això de posar-li nom a un grup! Havia de ser un nom clarament en valencià, es clar.  Però no només en valencià: havia de ser valencià. A més a més, voliem que tinguera a veure amb la nostra terra, amb el nostre poble... Massa coses voleu, xicots! Finalment, amb l'arribada del bon temps i els assajos a l'aire lliure va arribar la inspiració: aquella planteta que havia brotat entre dos taulells... UN LLICSÓ !!!

Els llicsons són una d'eixes herbes que als pobles la gent cull entre les males brosses per després triar-ne les parts més tendres, bollir-les i consumir-les com si fossen bledes o espinacs. Cada poble té les seues preferències, però a Vilallonga són especialment apreciats els llicsons, que es consumeixen sols o mesclats amb altres herbes: roselles (també molt apreciades), cama-roges, borratges, etc., sota el nom genèric de herbes. Es poden consumir directament amb un raig d'oli d'oliva, o saltejats amb allets... Però el que és una autèntica delícia són les coques escaldades amb herbes, o els pastissets (empanadillas) d'herbes, que a Vilallonga anomenem cocotets.

El metge del poble va dir una vegada, menyspreant-los, que el seu valor nutritiu era gairebé inexistent... Que més voleu? En una época en que predomina la alimentació hipercalòrica i en que la obesitat és un problema cada dia més acuciant no es pot menysprear un aliment light com pocs.

Be, semblava que ja teniem nom. Els Llicsons, unes herbes que creixen lliurement pels nostres camps, i que formen part de la gastronomia tradicional del nostre poble. Sí, era un bon nom.

Formació Actual

Els llicsons, preparats per tocar al Pub Prado 25, a Gandia, a l'estiu de 2008:

Dalt, d'esquerra a dreta: Joan (guitarra) i Karlos (bateria)
Baix, d'esquerra a dreta: Xelo i Alvaro (veus), Javier (guitarra) i Ferran (baix),